FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'autoritzar; l'efecte. Amb l'autorització del rei. Acte pel qual una autoritat administrativa, legislativa o judicial autoritza l'exercici de determinats drets a una altra autoritat, a un funcionari que en depèn o a un particular. Intervenció d'un notari en un atorgament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'història i filosofia. Classe particular, de repàs, fora de l'horari lectiu. Discurs en què es tracta en públic d'una qüestió literària, científica, etc. Ha donat a l'Ateneu una conferència sobre els orígens del renaixement literari català. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments dels personatges. Corrent de la teoria literària del segle xx que entén la literatura en general i la novel·la en particular com un diàleg entre paraules, valors i accions diferents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procedir d'un grau, d'una dignitat, d'un càrrec, etc., inferior a un altre de superior, d'allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat. El secretari d'Estat ha ascendit a ministre. Les seves recerques ascendeixen a la més remota [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Baixar, davallar. Aigües que descendien netes de la muntanya. L'hidroavió va descendir fins a tocar l'aigua del llac. Abaixar-se moralment. Ha descendit a suplicar-ho. Procedir d'allò que és general a allò que és particular. Ell ha descendit als detalls en la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Missió tramesa per un govern prop d'un altre govern. Els sicilians trameteren una ambaixada al rei d'Aragó. Missió confiada a un particular. Missió permanent d'un estat prop d'un altre estat per a facilitar les relacions entre ambdós. L'ambaixada de França a Espanya, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No complir, no obeir, (una cosa que hom ha de fer, ha de respectar). Violar una llei, un precepte, una regla. Violar la fe jurada. Violar un jurament, un secret. Cometre una acció no respectant (una cosa considerada sagrada), profanar. Violar una sepultura. Violar el domicili particular d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d'espai. Abstreure l'universal del particular. Aïllar la ment (d'algú) d'alguna cosa. Cuinar és una activitat que m'abstreu dels maldecaps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un lloc determinat. Història local. Particular a un lloc. Costums locals. Relatiu o pertanyent a un municipi, a una població. Autoritats locals. Que no afecta sinó una part del cos. Malaltia local. Tractament local. Anestèsia local. Lligat a un sistema [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un grup reduït de persones. Aquella propietat privada ha esdevingut un bé públic. Que no depèn de l'ofici públic d'algú. La vida privada d'un governant, d'un príncep. Que es fa a la vista de pocs, no públic. [...]
